El president i la justícia

Properament el nostre president serà inhabilitat i haurà de deixar el càrrec per haver posat aquesta pancarta al balcó de la generalitat.

Si volem que el nostre president tingui alguna autoritat s'hauria de fer una llei que el protegeixi de l'abús de poder d'alguns jutges.

Jordi Cuixart

Un any després del final del judici, els independentistes segueixen a la presó. El discurs que va fer Jordi Cuixart em va impressionar.

Avui faig 70 anys

Ho celebraré complint les recomanacions de la OMS, sol a casa. Recordant els versos de Carles Riba que va ser una mica com  el meu avi. I agraint la feina dels companys metges etc. que lluiten contra el Coronavirus.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena. 
Carles Riba

El Dr Christian Chenay, de 98 anys, és una mica més vell i amb més bona salut. El meu respecte i admiració!

Cua

Per culpa de la pandèmia s'ha de fer cua abans d'entrar al supermercat. Algú que ha fet cua abans que jo ha tingut la inspiració d'escriure un sonet.

Concert des de casa

Degut a la pandèmia del coronavirus estem tots confinats a casa. Us convido a escoltar la sonata de Mozart KV 333 com si estiguéssiu a casa meva.

Primer temps. Allegro.

Segon temps. Andante cantabile.

I tercer temps. Allegretto grazioso.

 

Francesc Domingo

Els primers cinc anys de la meva vida van ser a Buenos Aires. El meu pare violinista tenia alguns deixebles que venien a casa, També vam tenir a dispesa un pintor. Era en Francesc Domingo. Em va fer aquest dibuix quan jo tenia un any.

Avui Eva Vàzquez Ramio publica al diari El Punt Avui un article sobre ell.

Apendicitis

Endreçant fotos antigues he trobat aquesta.

El dia 13 de desembre del 1957, dia de santa Llúcia,  vaig tenir un atac d'apendicitis. Tenia 7 anys. Em van operar a la clínica Corachan.

La foto és del dia de Nadal següent. El meu avi, Joan Crexells i Vallhonrat, havia mort el dia de santa Llúcia de l'any 1926.

A la foto: Jo, Joan Turull Crexells, la meva germana Glòria, la meva mare Eugènia Crexells Piza, i el meu germà Alexandre.

Clara Ponsati

L'estat espanyol vol empresonar la professora Clara Ponsatí perquè era consellera d'educació el dia del referèndum d'autodeterminació el dia 1 d'octubre de 2017.

Diada 2019

Com cada any he anat a la manifestació de l'onze de setembre. Al matí plovia però a la tarda ha fet un dia esplèndid.

 

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Konstantinos P. Kavafis

versió catalana per Carles Riba