Jordi Sarsanedas. Palimpsest

En Jordi Sarsanedas va morir l'any 2006. Avui s'ha fet, a l'Ateneu Barcelonès, la presentació d'un llibre seu amb les poesies que havia escrit, els darrers mesos de la seva vida. Les havia escrit en un dietari que l'Ateneu havia editat per commemorar el cent anys a l'edifici actual del carrer Canuda. Per això el títol del llibre és 'Palimpsest' que vol dir un escrit fet sobre una altre escrit.

Després d'escoltar les paraules de Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès,  de Joan Sala, director de l'editorial Comanegra i de Francesco Ardolino, professor de la Facultat de Filologia (UB), he comprat un exemplar i he tornat cap a casa.

Llibre

Amb el llibre a la mà, pujant per la rambla, encara era clar i em venia a la memòria Baudelaire que en Sarsanedas ens recitava als alumnes que vam tenir la sort de tenir-lo de professor de literatura francesa:

Recueillement

Sois sage, ô ma Douleur, et tiens-toi plus tranquille.
Tu réclamais le Soir ; il descend ; le voici :
Une atmosphère obscure enveloppe la ville,
Aux uns portant la paix, aux autres le souci.

Pendant que des mortels la multitude vile,
Sous le fouet du Plaisir, ce bourreau sans merci,
Va cueillir des remords dans la fête servile,
Ma douleur, donne-moi la main ; viens par ici,

Loin d'eux...

Paul Morand. Journal inutile

Aquest diari antic em fa companyia! És un diari inútil, no tant com aquest bloc.

4 oût 1974

Les plus stables d'esprit sont les égoïstes, parce qu'ils sont toujous fidèles à eux-mêmes.

Le fameux bonheur d'êtres deux a fait plus d'infortunes que le malheur d'être seul.

24 septembre 1974

Elle est courte, la vie: à peine cesse-t-on de vous appeler gamin qu'on vous appele grand-père.

24 janvier 1975

Se donner beoucoup de peine pour faire le portrait d'un jeune égoïste, assez odieux ça n'en vaut pas la peine. - Oui dit Hélène la con-fron-tation, le corps a corps d'un jeune homme avec ce monstre, la vie, c'est bien ça,c'est très juste. 

14 avril 1975

Retourner en semence a la terre, via la cendre, ou via les vers, c'est toujours refleurir.

Pere Casaldàliga

Llibre de Pere Casaldàliga Estic llegint les memòries de Pere Casaldàliga.

Són anotacions que van des dels anys 70 fins a 1989, escrites amb un llenguatge que comunica pau i poesia. 

11-9-85 Visita a Fidel Castro

Fidel Castro li diu: La Teologia de vostès ajuda a la transformació d'Amèrica Llatina més que milions de llibres sobre marxisme.

Tv3 ha fet una sèrie sobre Pere Casaldàliga:

Descalç sobre la terra vermella - capítol 1

Descalç sobre la terra vermella - capítol 2

 

La muntanya màgica

Llibre

Imma Merino comença una sèrie d'articles a l'Avui sobre la novel·la de Thomas Mann 'La muntanya màgica'. He trobat que era una bona ocasió per llegir-la i m'he comprat el llibre.

Al segon capítol el consol Tienappel administra l'herència del protagonista, Hans Castorp, que a 7 anys d'edat, ha perdut els pares i l'avi, ven les propietats immobiliàries, liquida l'empresa Castorp & Fill obtenint una renda trimestral per l'hereu. No consta que declarés a hisenda aquestes transaccions. Em sembla que si la cosa passés avui hauria fet un frau a l'estat que motivaria la confiscació de tota l'herència més una multa del 40%.

Ha aparegut Settembrini un intel·lectual italià, deixeble de Carducci que parla de Virgili i que empaita les jovenetes. Contrasta amb la resta de personatges!

Un altre pacient del sanatori és el senyor Albin. Considera que la seva malaltia és incurable. És partidari d'aplicar-se ell mateix l'eutanàsia amb un ganivet molt ben afilat que té o un revòlver i ho manifesta publicament. Tothom s'esvera.

Ha arribat el diumenge i hi ha una banda que fa un concert. Settembrini diu que la música és políticament sospitosa perquè és com un opiaci que atordeix i es contraposa a l'avenç.

La mirada de Claudia Chauchat a Hans, després de dinar, quan és hora d'anar al metge que li diagnosticarà la tuberculosis acaben el capítol quart.

Gat

Ja he arribat al capítol cinquè. Segueixo llegint en posició horitzontal com el gat.

El capitol cinquè acaba amb el carnaval i la declaració d'amor de Hans Castorp a Claudia Chauchat que li comunica que marxa l'endemà.

El capítol 6 acaba amb la mort de Joachim, el cosí del protagonista que tenia vocació militar i l'autor comença el capítol 7 amb una disquisició llarguíssima sobre el temps i la manera com passa lenta o ràpida segons les circumstàncies... fa referència de passada a la tornada de Claudia Chauchat però sembla que vulgui impacientar el lector perquè segueix amb la seva filosofia sobre el temps sense donar més informació.

Finalment Claudia Chauchat apareix i explica que ha estat a Espanya i li agrada més Catalunya que Castella:

- a Espanya. Com ha anat?
-Passadorament. S’hi viatja malament. La gent són mig moros. Castella és molt àrida i dura. El Kremlin és més bonic que el castell o el monestir d’allà al peu de la muntanya…
-El Escorial.
-Sí, el castell de Felip. Un castell inhumà. M’ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S’agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena. C’est charmant. És humà. M’he comprat una gorreta blava com la que duen tots els homes i els nois del poble, és gariebé un fes, la boina. Me la poso per a la cura de repòs i en molts moments. Monsieur jutjarà si m’està bé.

He arribat al darrer capítol: 'Est o oest? som a la plana, és la guerra.'

Esperem que avui les coses no es posin tan malament!

23/8/2014

 

 

Memòries del doctor Biodramina

Joan Uriach. Memòries del doctor Biodrmina

He acabat el llibre de Joan Uriach, Memòries del doctor Biodramina. M'ha agradat molt. Acaba amb la cita llatina 'Finis coronat opus' que trobo molt bonica i la manera com la canviava el seu avi i deia 'les figues se les mengen els dropos'

 

Joan Triadú 'Memòries d'un segle d'or'

Eugènia Crexells
La meva mare, Eugènia Crexells el dia de sant Esteve de 1945

Estic llegint un llibre molt interessant: 'Memòries d'un segle d'or' de Joan Triadú. Descriu com va conèixer en Jordi Sarsanedas, a casa de la vídua de Joan Crexells (la meva àvia), l'any 1945. La bonica filla Eugènia seria la meva mare cinc anys després!

Jordi Llovet. Adéu a la Universitat

Jordi Llovet explica les seves experiències a la Universitat on ha sigut catedràtic durant molts anys. És un llibre trist com una oda a la magnificència de l'humanisme que ja no existeix i que no tornarà.

Acaba amb un sonet de Christophe Plantin traduit per l'autor, molt bonic:

Tenir una casa pròpia, còmoda i agradable,
un jardí entapissat de flors de molta olor,
fruita i un vi excel·lent, pocs fills, cap destorb;
posseir una muller sempre fidel i amable;

sense cap deute, amor, ni procés o reganys,
ni res a compartir amb la colla dels parents;
acontentar-se amb poc, no esperar re dels Grans,
reglar tots els desigs segons un model just,

i viure honradament i sense ambició,
lliurar-se sense escrúpols a la devoció,
domar les passions, tornar-les obedients,

servar l'ànima lliure, servar el judici fort,
passar els grans del rosari tot conreant empelts:
això vol dir esperar ben dolçament la mort.

Jo hauria triat la cançò Le temps passé de Georges Brassens:

Georges Brassens, 1961.
LE TEMPS PASSÉ

Dans les comptes d'apothicaire,
Vingt ans, c'est une somme de bonheur.
Mes vingt ans sont morts à la guerre,
De l'autre côté du champ d'honneur.
Si je connus un temps de chien, certes,

C'est bien le temps de mes vingt ans!
Cependant, je pleure sa perte,
Il est mort, c'était le bon temps!

REFRAIN

Il est toujours joli, le temps passé.
Une fois qu'ils ont cassé leur pipe,
On pardonne à tous ceux qui nous ont offensés:
Les morts sont tous des braves types.

Dans ta petite mémoire de lièvre,
Bécassine, il t'est souvenu
De notre amour du coin des lèvres,
Amour nul et non avenu,
Amour d'un sou qui n'allait, certes,
Guère plus loin que le bout de son lit.
Cependant, nous pleurons sa perte,
Il est mort, il est embelli!

J'ai mis ma tenue la plus sombre
Et mon masque d'enterrement,
Pour conduire au royaume des ombres
Un paquet de vieux ossements.
La terre n'a jamais produit, certes,
De canaille plus consommée.
Cependant, nous pleurons sa perte,
Elle est morte, elle est embaumée!