Jordi Llovet. Adéu a la Universitat

Jordi Llovet explica les seves experiències a la Universitat on ha sigut catedràtic durant molts anys. És un llibre trist com una oda a la magnificència de l'humanisme que ja no existeix i que no tornarà.

Acaba amb un sonet de Christophe Plantin traduit per l'autor, molt bonic:

Tenir una casa pròpia, còmoda i agradable,
un jardí entapissat de flors de molta olor,
fruita i un vi excel·lent, pocs fills, cap destorb;
posseir una muller sempre fidel i amable;

sense cap deute, amor, ni procés o reganys,
ni res a compartir amb la colla dels parents;
acontentar-se amb poc, no esperar re dels Grans,
reglar tots els desigs segons un model just,

i viure honradament i sense ambició,
lliurar-se sense escrúpols a la devoció,
domar les passions, tornar-les obedients,

servar l'ànima lliure, servar el judici fort,
passar els grans del rosari tot conreant empelts:
això vol dir esperar ben dolçament la mort.

Jo hauria triat la cançò Le temps passé de Georges Brassens:

Georges Brassens, 1961.
LE TEMPS PASSÉ

Dans les comptes d'apothicaire,
Vingt ans, c'est une somme de bonheur.
Mes vingt ans sont morts à la guerre,
De l'autre côté du champ d'honneur.
Si je connus un temps de chien, certes,

C'est bien le temps de mes vingt ans!
Cependant, je pleure sa perte,
Il est mort, c'était le bon temps!

REFRAIN

Il est toujours joli, le temps passé.
Une fois qu'ils ont cassé leur pipe,
On pardonne à tous ceux qui nous ont offensés:
Les morts sont tous des braves types.

Dans ta petite mémoire de lièvre,
Bécassine, il t'est souvenu
De notre amour du coin des lèvres,
Amour nul et non avenu,
Amour d'un sou qui n'allait, certes,
Guère plus loin que le bout de son lit.
Cependant, nous pleurons sa perte,
Il est mort, il est embelli!

J'ai mis ma tenue la plus sombre
Et mon masque d'enterrement,
Pour conduire au royaume des ombres
Un paquet de vieux ossements.
La terre n'a jamais produit, certes,
De canaille plus consommée.
Cependant, nous pleurons sa perte,
Elle est morte, elle est embaumée!

El caos sistemàtic

En un article publicat avui a l'Avui, l'eminent mestre en economia i ex rector de la universitat, els Sr Fabian Estapé dona un consell sorprenent al president Mas:

'... el que més convindria saber al Sr. Mas és que, de vegades, la millor sortida és la introducció del caos sistemàtic (sistema que jo vaig assajar a la Universitat de Barcelona durant el meu rectorat).'

L'economia globalitzada és molt semblant a un caos sistemàtic que beneficia uns quants i perjudica quasi a tothom. Potser l’il·lustre professor té raó per aconsellar la introducció del caos. Es veu que a la Universitat li va ser útil.

Però espero que el Sr. Mas no es deixarà influir per aquests consells. Al menys els governants que hem elegit haurien de posar ordre i defensar el respecte pels pactes i per la claredat.