La chanson du printemps
Aquesta és una cançó molt antiga! Me la cantava la meva mare que havia estat a Paris quan era petita després que s'ensorrés la seva casa de Barcelona en un bombardeig.
El dia 23 d'abril els francesos votaran el nou president de la república. Aquests són els candidats amb més possibilitats.
Benoît Hamon
Jean-Luc Mélenchon
Emmanuel Macron
François Fillon
Marine Le Pen
Demà comença la primavera astronòmica però ja la tenim aquí!
Avui fa 90 anys de la mort del meu avi Joan Crexells. Va morir el dia de santa Llúcia. Per la meva àvia i la meva mare i per tota la família aquest dia era especial.
Amb la mort de Joan Crexells (desembre de 1926) perdérem una de les nostres més grans esperances. Era potser el més bo, el més cultivat, el més complet, una de les naturaleses d'home jove (joveníssim) més riques que respirava l'aire d'aquest país.
Josep Pla. Homenots.
He anat a al cine Floridablanca a veure La Fille de Brest, una pel·lícula francesa que explica la lluita de la doctora francesa Irene Franchon per fer retirar del mercat francès el medicament Mediator. Un medicament que provoca lesions valvulars cardíaques que poden ser mortals i no té cap benefici terapèutic clar.
Sidse Babbett Knudsen interpreta la Dra Franchon i ho fa molt bé.
El 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat el gran pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia avui fa 107 anys.
Combien ai-je vu de condamnations plus criminelles que le crime?
Montaigne. Essais III. Chapitre 13
Aquest any, les novel·les finalistes del premi Crexells són: Gegants de gel, de Joan Benesiu, ambientat a la Patagònia en època nadalenca. Formentera lady, de Jordi Cussà, històries de màfia i de droga. I Hollister 5320, de Daniel Palomeras, la història d'un malalt que porta una colostomia.
Jo he votat per Gegants de gel.
El 22 de juny del 2016 s'ha proclamat el guanyador: "Gegants de gel" de Joan Benesiu. (El que jo havia votat!).
En Jordi Sarsanedas va morir l'any 2006. Avui s'ha fet, a l'Ateneu Barcelonès, la presentació d'un llibre seu amb les poesies que havia escrit, els darrers mesos de la seva vida. Les havia escrit en un dietari que l'Ateneu havia editat per commemorar el cent anys a l'edifici actual del carrer Canuda. Per això el títol del llibre és 'Palimpsest' que vol dir un escrit fet sobre una altre escrit.
Després d'escoltar les paraules de Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès, de Joan Sala, director de l'editorial Comanegra i de Francesco Ardolino, professor de la Facultat de Filologia (UB), he comprat un exemplar i he tornat cap a casa.
Amb el llibre a la mà, pujant per la rambla, encara era clar i em venia a la memòria Baudelaire que en Sarsanedas ens recitava als alumnes que vam tenir la sort de tenir-lo de professor de literatura francesa:
Recueillement
Sois sage, ô ma Douleur, et tiens-toi plus tranquille.
Tu réclamais le Soir ; il descend ; le voici :
Une atmosphère obscure enveloppe la ville,
Aux uns portant la paix, aux autres le souci.
Pendant que des mortels la multitude vile,
Sous le fouet du Plaisir, ce bourreau sans merci,
Va cueillir des remords dans la fête servile,
Ma douleur, donne-moi la main ; viens par ici,
Loin d'eux...
Com altres anys, els organitzadors del concurs Maria Canals han posat pianos al carrer a disposició dels aficionats que els vulguem tocar. Jo he tocat un d'aquests pianos que hi havia davant de Catalunya Ràdio i els de TV3 m'han gravat i he sortit uns segons al Telenotícies Migdia. Si em voleu veure aneu al minut 42 i mig.
L'autobús 64 desapareix. Així ho anuncia Transports Metropolitans de Barcelona:
Substitució de la línia 64
A partir del 29 de febrer, la línia 64 deixa de circular de manera definitiva. La nova V11 fa un recorregut molt similar al de la línia 64 entre Gran Via i Drassanes.
La part de l'itinerari que feia la línia 64 entre la plaça de Pedralbes i la plaça de la Bonanova es pot fer, en tots dos sentits, amb la línia H4. El tram entre la Bonanova i la Gran Via es pot fer amb la V13, el tram entre Drassanes i Pla de Palau, amb la D20 o la H14, i el tram entre Pla de Palau i Barceloneta, amb la V15.
Abans de ser un autobús, el 64 era un tramvia. Tenia el final de trajecte a Pedralbes i allà l'agafàvem cada dia amb el meu pare i els meus germans per anar a escola. També recordo que la meva àvia, quan no sabia què fer, l'agafava fins a la Barceloneta. Allà li demanava al conductor que no la fes baixar, que pagaria un nou bitllet. Alguns conductors accedien però altres no. I tornava a casa al cap d'una bona estona havent-se distret i gastat pocs diners.