Cavalls salvatges

L'autor d'aquest llibre, Jordi Cussà, descriu d'una forma molt viva uns personatges submergits en el món de la droga.

Paraules que tu entendràs

He acabat de llegir aquesta novel·la de Xavier Bosch. M'ha fet companyia durant unes setmanes. L'ambient de l'alta burgesia barcelonina està descrit amb detall i sembla que participis del luxe.

El cor de les tenebres

He acabat de llegir la novel·la 'El cor de les tenebres' de Joseph Conrad. M'ha impressionat el contrast entre dos mons: El món civilitzat britànic i el salvatge de les ribes del riu Congo. Està escrit a començaments del segle XX i ara, cent anys més tard,  probablement aquests llocs ja no són tant salvatges i l'Imperi Britànic ja no existeix.

 

Premi Crexells 2021

Aquest any el Premi Crexells ha sigut per Àlvar Valls per la seva novel·la Entre l’infern i la glòria, una novel·la biogràfica de Mossèn Cinto Verdaguer.

Marguerite Duras. L'amant

He acabat de llegir aquest llibre. El vaig comprar per Sant Jordi en una parada del Llibre Solidari, al carrer Provença prop d'Urgell.

És una novel·la una mica autobiogràfica. L’autora era filla d’uns funcionaris francesos a Indoxina. El pare va morir i la mare es va arruïnar. La protagonista explica la seva relació amb el seu amant, un xinès molt ric que la venia a buscar al pensionat, a Saigon, on ella estava. Ella tenia 15 anys!

 

Premi Crexells 2019

Ahir a l'Ateneu Barcelonès, es va donar el Premi Crexells a la novel·la Sobre la terra impura de Melcior Comes

A la foto es veu el premiat al costat del president de la Generalitat Quim Torra.

En aquest vídeo el parlament del president Torra.

Fira del llibre en català 2018

He anat a la fira del llibre en català i he comprat dos llibres. Un és el testimoni dels fills dels presoners polítics catalans.

L'altre, Crui, és el que va guanyar el Premi Crexells l'any passat i que he trobat molt ben editat.

Tomas Roig i Llop

LlibreA la biblioteca de l'Ateneu he trobat aquest llibre.

Els fets i els personatges catalans del començament del segle XX van ser quasi del tots esborrats per la guerra i el franquisme. Tomàs Roig  i Llop els va viure i els recorda amb un llenguatge franc i clar.

És el pare de la també escriptora Montserrat Roig.

Un llibre molt interessant.

El segon volum 1931-1939 naturalment és més trist: "Sóc un home que va néixer amb un pa d'il·lusions sota l'aixella; l'adversitat se n'ha endut moltes llesques, però me'n quedaran fins que Déu em cridi."

 

Confieso que he vivido

He acabat de llegir les memòries de Pablo Neruda i el final m'ha impactat. Tot el llibre està carregat d'alegria i optimisme, escrit en sur americà molt bonic.

El final és tràgic. Té un altre estil. Està escrit de pressa: 'Escribo estas ràpidas líneas para mis memorias a sólo tres dias de los hechos incalificables...' Descriu l'assassinat del seu amic Salvador Allende.

Neruda va morir pocs dies més tard oficialment d'un càncer de pròstata. 

Aquest és un exemple de la seva poesia:

Pablo Neruda – Canto en la muerte y resurrección de Lluís Companys


Cuando por la colina donde otros muertos siguen
vivos, como semillas sangrientas y enterradas
creció y creció tu sombra hasta apagar el aire
y se arrugó la forma de la almendra nevada
y se extendió tu paso como un sonido frío
que caía desde una catedral congelada,
tu corazón golpeaba las puertas más eternas:
la casa de los muertos capitanes de España.
 
Joven padre caído con la flor en el pecho,
con la flor en el pecho de la luz catalana,
con el clavel mojado de sangre inextinguible,
con la amapola viva sobre la luz quebrada,
tu frente ha recibido la eternidad del hombre,
entre los enterrados corazones de España.
 
Tu alma tuvo el aceite virginal de la aldea
y el áspero rocío de tu tierra dorada
y todas las raíces de Cataluña herida
recibían la sangre del manantial de tu alma,
las grutas estelares donde el mar combatido
deshace sus azules bajo la espuma brava,
y el hombre y el olivo duermen en el perfume
que dejo por la tierra tu sangre derramada.
 
Deja que rumbo a rumbo de Cataluña roja
y que de punta a punta de las piedras de España
paseen los claveles de tu viviente herida
y mojen los pañuelos en tu sangre sagrada,
los hijos de Castilla que no pueden llorarte
porque eres en lo eterno de piedra castellana,
las niñas de Galicia que lloran como ríos,
los niños gigantescos de la mina asturiana,
todos, los pescadores de Euzkadi, los del sur, los que tienen
otro capitán muerto que vengar en Granada,
tu patria guerrillera que escarba el territorio
encontrando los viejos manantiales de España.
 
Guerrilleros de todas las regiones, salud,
tocad, tocad la sangre bajo la tierra amada:
es la misma, caída por la extensión lluviosa
del norte y sobre el sur de corteza abrasada:
atacad a los mismos enemigos amargos,
levantad una sola bandera iluminada:
unidos por la sangre del capitán Companys
reunida en la tierra con la sangre de España!