Degut a la pandèmia del coronavirus estem tots confinats a casa. Us convido a escoltar la sonata de Mozart KV 333 com si estiguéssiu a casa meva.
Primer temps. Allegro.
Segon temps. Andante cantabile.
I tercer temps. Allegretto grazioso.
Hi ha una altra entrada sobre aquest pintor.
Els primers cinc anys de la meva vida van ser a Buenos Aires. El meu pare violinista tenia alguns deixebles que venien a casa, També vam tenir a dispesa un pintor. Era en Francesc Domingo. Em va fer aquest dibuix quan jo tenia un any.
Avui Eva Vàzquez Ramio publica al diari El Punt Avui un article sobre ell.
Endreçant fotos antigues he trobat aquesta.
El dia 13 de desembre del 1957, dia de santa Llúcia, vaig tenir un atac d'apendicitis. Tenia 7 anys. Em van operar a la clínica Corachan.
La foto és del dia de Nadal següent. El meu avi, Joan Crexells i Vallhonrat, havia mort el dia de santa Llúcia de l'any 1926.
A la foto: Jo, Joan Turull Crexells, la meva germana Glòria, la meva mare Eugènia Crexells Piza, i el meu germà Alexandre.
L'estat espanyol vol empresonar la professora Clara Ponsatí perquè era consellera d'educació el dia del referèndum d'autodeterminació el dia 1 d'octubre de 2017.
Com cada any he anat a la manifestació de l'onze de setembre. Al matí plovia però a la tarda ha fet un dia esplèndid.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Konstantinos P. Kavafis
versió catalana per Carles Riba
Ahir a l'Ateneu Barcelonès, es va donar el Premi Crexells a la novel·la Sobre la terra impura de Melcior Comes
A la foto es veu el premiat al costat del president de la Generalitat Quim Torra.
En aquest vídeo el parlament del president Torra.
El dissabte 11 de maig de 2019, vam fer un dinar els companys de l'Hospital de Sant Pau que ara estem quasi tots jubilats.
Jo vaig tocar el primer temps de la sonata KV 333 de Mozart.
I el vals de Chopin opus 70 número 2.
Ahir vaig anar al Liceu a veure La Gioconda. És una òpera molt llarga però no es va fer gens pesada.
Stefano La Colla va cantar l'ària "Cielo e Mare" de forma memorable. Aquest vídeo és del mateix tenor a Brussel·les.
Youtube ja no permet accedir al video anterior. Aquest és de Luciano Pavarotti.
L'entrevista de Tim Sebastian al Ministre d'exteriors Borrell publicada el dia 28 de març de 2019 ha fet molt soroll. Val la pena veure-la.