Ha sigut un sant Jordi amb estones de sol i altres estones de pluja vent i pedregada.
Les Amoureux. Marc Chagall
El dia revolt
Fes batre de nou el cor que s’enuja;
per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa la vida planyent,
oh dia revolt de sol i de pluja,
¡oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!
Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?
Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.
Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes
no saben si plores o rius.
Potent, en la nau abats el cordatge, regires la vela rompuda;
trontolles els arbres del cim a la rel,
i menes quadriga que va a la batuda
dels núvols de flama que munten a l’era del cel.
Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;
i clapes de llum la terra atuïda,
i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar.
Regolfa ta veu per dins de la serra
i sonen les balmes d’aquesta clamor:
―Desvetlla’t, oh cor de la terra!
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.
Trasbalses la pau en ta via;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?
I fins de les fosses aixeques follia
i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.
¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,
i aquesta claror, com una desfeta ginesta,
que alegra i endola l’espai?
¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,
oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,
Mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,
desig renovant, desig rebatent!
Salut a la tendra donzella
que vela son pit, adés borronat;
a cada semença que romp la tavella,
a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.
Salut a la vida, del fons de la força infinita,
jamai destriada pel savi ni dita en cançó;
i a la visió, en signes volubles escrita,
sospirant al lluny en dispersió.
¿Serà que l’acuit, que els aires trasmuda,
cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?
Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;
Salut a la Pàtria, no encara nascuda
com l’hem somiada sos fills.
Josep Carner
És un llibre indispensable per entendre la política espanyola, regida per empresaris sense escrúpols que subornen el rei, els jutges, la policia i qui sigui.
L'autor d'aquest llibre, Jordi Cussà, descriu d'una forma molt viva uns personatges submergits en el món de la droga.
He acabat de llegir aquesta novel·la de Xavier Bosch. M'ha fet companyia durant unes setmanes. L'ambient de l'alta burgesia barcelonina està descrit amb detall i sembla que participis del luxe. 
El Premi Maria Canals ha tornat a posar pianos al carrer a disposició de tothom. El dijous 1 de juliol de 2021 davant de Catalunya Radio. 
I el dissabte 3 de juliol per tot el passeig de Gràcia.
He acabat de llegir la novel·la 'El cor de les tenebres' de Joseph Conrad. M'ha impressionat el contrast entre dos mons: El món civilitzat britànic i el salvatge de les ribes del riu Congo. Està escrit a començaments del segle XX i ara, cent anys més tard, probablement aquests llocs ja no són tant salvatges i l'Imperi Britànic ja no existeix. 
Aquest any el Premi Crexells ha sigut per Àlvar Valls per la seva novel·la Entre l’infern i la glòria, una novel·la biogràfica de Mossèn Cinto Verdaguer.
He acabat de llegir aquest llibre. El vaig comprar per Sant Jordi en una parada del Llibre Solidari, al carrer Provença prop d'Urgell.
És una novel·la una mica autobiogràfica. L’autora era filla d’uns funcionaris francesos a Indoxina. El pare va morir i la mare es va arruïnar. La protagonista explica la seva relació amb el seu amant, un xinès molt ric que la venia a buscar al pensionat, a Saigon, on ella estava. Ella tenia 15 anys!
Aquesta foto és dels meus pares el 26/III/1946, un any abans de de casar-se. 